Ajuntament de Vallat

Història del poble

Els orígens de Vallat són difícils de determinar per no tindre documentació fiable. Es comencen a localitzar dades en la dominació almohade en el segle XIII, donant a entendre el seu origen musulmà i pertanyent al regne de València, el Rei Del Qual Zeyt-Abu Ceyt era amo i senyor de tot el regne valencià.

Els escassos pobladors de la colònia morisca de Vallat vivien de l'agricultura i criança d'animals casolans per al seu suport en règim de dependència denominat “Els escaricos” que eren un grup de persones instal·lades en un territori a canvi d'una renda o part dels seus fruits a l'amo, que era normalment home de lletres militar o de l'estat.

Encara que eren pocs, tenien la seua xicoteta mesquita per als seus resos. Va ser gran dirigent de Vallat Abu Said Quaffard ajudant del Rei Zeyt Abu Ceyt de València. En la reconquista del regne de València per Jaume I d'Aragó, cal distingir dos aspectes: 1r La política del Rei Jaume I. 2n La crisi musulmana.

La política del Rei Jaume I va ser convocar a Talls a Tortosa a l'abril de 1.225 per a reclutar voluntaris entre nobles clergues i vassalls per a conquistar les terres valencianes prometent-los que les terres conquistades serien repartides en forma de: 1r Reialenc: El Rei dóna terres als nobles per mitjà de les dotacions l'any 1248 però estan subjectes al Monarca per al servici de l'estat. 2n Senyoriu: Ací les terres es concedien al senyor per mitjà de les carta-pobla on estaven els seus drets i obligacions d'impostos i variaven d'un senyor a un altre, però el llaurador no era amo de la terra.

Després dels acords d'Alcanyís, l'any 1231, que va comptar amb la col·laboració de D. Blasco d'Aragó i el Mestre de l'Orde militar de l'Hospital, va conquistar Morella i Ares, Peníscola, Castelló…,és a dir tots pobles de la província. La crisi musulmana: En el Regne moro de València l'any 1229, va haver-hi lluites internes pel poder, sent expulsat del mateix el Rei Zeyt Abu-Ceyt per un cap moro cridat ben Zeyan que va ocupar el seu tron.

Este fet històric va avançar la reconquista en el regne de València, perquè el Rei destronat Zeyt Abuzeyt va demanar ajuda al Rei Jaume I a Calataiud per a recobrar el seu tron a canvi de ser vassall seu i l'entrega de tots els castells i places que conquistara per a repartir-les entre els seus nobles, clergues, Ordes Militars, rics hòmens, etc.

En forma de senyoriu absolut, així van ser conquistades Peníscola, Culla, Jérica, Alpont, Segorbe, etc. Fins a arribar a València 1.238 on va ser derrotat ben Zeyan que va ser l'últim Rei Moro de València amb el poder absolut. Ja que el nou Rei Zeyt Abuzeyt va ser vassall del Rei Jaume I, encara que el Rei Moro va conservar molts feus, i un d'eixos feus “Vilafermosa”, se la va entregar com a dot a la seua filla Alda-Ferranda al casar-se amb un ric home, lloctinent del Rei Jaume I cridat Ximén Pérez de Tarazona, després es va canviar Tarazona per Arenós i que havia rebut del Rei Jaume I la baronia d'Arenós en premi als seus servicis.

Al rebre com a dot de la seua esposa Vilafermosa, amb els seus pobles i aldees és en esta baronia d'Arenós on apareix en els llibres consultats VALLAT l'any 1242, unit als pobles de Talls, Montán, Montanejos, Cirat, Tormo, Pandiel, Vilafermosa, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Ludiente, la la Pobla d'Arenós, Torrechiva, Espadilla i altres aldees més xicotetes.

Esta baronia d'Arenón es legislava per mitjà de “Les Cartes-Pobla” que contenien els drets i deures que tenien els musulmans i cristians per a conviure junts aplicant les lleis o furs d'Aragó, que posteriorment van ser substituïts pels Furs de València de Jaume I la comissió de les quals la va presidir el Bisbe de València Vidal de Cañellas.

Com les terres van ser repartides pel Rei als seus lleials (nobles, clergues, rics, etc.), estos van fer el mateix amb els seus vassalls per mitjà del llibre del Repartiment, on quedava escrit la terra del vassall i els tributs que satisfan el seu senyor i a l'Església. Tamtp senyores Cartes-Pobla com els llibres del Repartiment són documents de valor històric, però de difícil localització, el de Vallat potser estarà en els arxius de la Corona d'Aragó, en els registres 5, 6 i 7.

Un dada importantíssima en la reconquista va ser el poder tan gran que exercia l'Església, que a través de les seues Ordes-Militars, per esta zona va ser la de Montesa, creat l'any 1317 en la corona d'Aragó i sent Onda la plaça forta en la seua organització. Estes Ordes Militars, van ser creades per a salvaguardar la Fe Catòlica i la seguretat en pobles i camins contra el bandidatge, i encara que al principi complia amb la seua missió per ideal, pas del temps, pel gran poder econòmic que tenien en béns i terres va degenerar en la corrupció dels seus mandataris.

Però tornem a la història de Vallat dins de la baronia d'Arenós. L'any 1352 va passar com a dot al ducat de Gandia al casar-se Alfonso d'Aragó Duc de Gandia amb Violant d'Arenós, filla del senyor Gonzalo Diaz d'Arenós, (nét de Ximén Pérez d'Arenós i Alda-Ferranda) i de la senyora Juana Coriel.

El fill d'Alfonso de d'Aragó, Duc de Gandia amb Violant d'Arenós, cridat Alfonso, va morir en 1.424 sense una altra successió que un fill bastard cridat Jaime, per la qual cosa els dominis del Duc on es trobava Vallat van passar a la corona d'Aragó.

El fill bastard de Jaime es va revelar contra esta decisió, i es va enfrontar al Rei d'Aragó, Joan II, apoderant-se de la baronia fins al 19 d'agost de 1.464 que va ser fet presoner, amb la rendició de Vilafermosa, passant fins a la seua mort, en el Castillo de Xàtiva empresonat.

Llavors els dominis d'Arenós van passar durant 10 anys a dependre dels jurats de València reintegrant-los després als dominis d'Aragó. Joan II d'Aragó, va cedir els drets d'esta baronia al seu fill natural El senyor Alfonso amb el títol de Duc de Vilafermosa l'any 1.474, data en què va prendre possessió encara que fora concedida el 17 de novembre de 1465 segons l'historiador Zurita en els Annals d'Aragó (p. 2, llibre 19, cap.61, foli 271).

Hui en dia ostenta este títol de Duc de Vilafermosa sense cap valor especial, El senyor José Antonio Arloz Aragó i Hurado de Zaldívar, Duc de Granada d'Egea i de Lluna, marqués de Cabrera, Comte de Juara i Vescomte de Zolina. Els dominis de les terres dels Ducs de Vilafermosa van finalitzar per diverses desamortitzacions influenciades per la revolució francesa. Així en la primera d'elles, en les talls de Cadis de 1.812 es va aprovar un decret que va entrar en vigor amb data 4 de gener d'1.813 en el qual s'ordenava que tots els erms i Reialencs passaven a ser propietat particular i encara que esta llei va ser abolida per Ferran VII l'any 1814 va ser definitivament posada en vigor per la desamortització dels béns de Mendizábal l'any 1.837.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal