Ajuntament de Vallat

Economia

INDÚSTRIA

Encara que en l'actualitat hi ha una fusteria mecànica de Fernando Rovira, a Vallat va haver-hi al principi del Segle XX activitat industrial com va ser la central elèctrica d'Antonio Ferrer, per a subministrar energia a la seua fàbrica tèxtil i pobles limítrofs com L'Alcora i Ribesalbes.
 
Al passar els anys la dita fàbrica va haver de tancar per queixes dels agricultors dels colorants abocaments al riu. A Antonio Ferrer no li va interessar el manteniment de la central Elèctrica i la va vendre a l'Ajuntament de Castelló, i este al seu torn als Srs. Dávalos i Ramos que al transcórrer dels anys la van vendre a la LUTE hui en dia Iberdrola.
 
Una altra central elèctrica va ser la de José María Caselles natural de València que tenia una fàbrica de paper a Soneja i donava subministrament elèctric a Ayódar, Torralba del Pinar, Font d'Ayódar i Villamalur.
 
Cal assenyalar que durant la construcció de la central elèctrica de Toga-Espadilla de García Petit, la construcció de les carreteres Fanzara - Vallat - Argelita i Fanzara - Toga – Espadilla, així com la presa que posseïx Vallat, el poble es va veure incrementat amb nombrosos treballadors que residents en el mateix li van donar riquesa i vida, destacant entre ells els mateixos Enginyers D. Luis i D. Manuel Bellseis.
 
Eren els temps en què Vallat tenia botigues, bars com els de Celso, Vergara, Avelina, Matías, Balaguer, tia Rosica on es venia bon vi i aiguardent entre altres licors, i que competien dignament amb la posada de Duarte de Fanzara. La carnisseria de Dolores Sanz, on els encarregats del forn del poble Dolores Royo o Exaltació Escrich tenien treball assegurat, el Sr. Adolfo era el barber del poble, Manuel Isidoro portava el blat mòlt a Espadilla i Argelita, el tio Ramón fabricava el seu bon vi i la família dels Pachines subministrava bona mel.
 
Altres xicotetes indústries van ser la fàbrica de filats de A. Ferrer, les dos pedreres de pedra i argila, la mina de caolí en la penya Ombria, que pertanyia a Vicente Nebot d'Espadilla, però amb treballadors de Vallat de la qual es transportava el mineral a Castelló per a fer vernís per a taulellets i fins va haver-hi una fàbrica de moneda falsa amb persones pertanyents a altres pobles.
 
COMERÇ
 
El comerç de Vallat ha sigut ben escàs, ja que els seus veïns treballaven en la xicoteta indústria o bé en les seues xicotetes hortes per a ús domèstic, si bé va haver-hi un temps en què es comercialitzaven els capolls de seda en la llotja de València o també el bescanvi de futas, vi, hortalisses per creïlles, anous, blat amb els pobles limítrofs prop de Terol,. En temps més recents també es comercialitzava amb arbustos i matolls per als forns de ceràmica a Onda i Ribesalbes, este xicotet comerç era com a complement econòmic familiar.
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal