Ajuntament de Vallat

Medi Natural

 

El terme municipal de Vallat es caracteritza per estar format geològicament, majoritàriament, per calcàries de l'era secundària. La resta del terme presenta argiles margoses de les terres de labor i graves i arenes del llit dels seus dos rius.
 
El clima és suau i càlid i la pluviositat mitjana anual és de 449.1 litres per metre quadrat.
 
La composició dels sòls (calcaris en la seua gran majoria), junt amb l'accidentat relleu, l'orientació i la climatologia condicionen una vegetació pròpia dels cridats “Carrascars Calcaris Termomediterráneos”.
 
En ells predominen arbres com l'alzina de full arredonit o Carrasca, el Pi blanc o Pi Blanc, “el Lledoner” o lidonero i, en el llit del riu afavorits per la disponibilitat permanent d'aigua, xops i oms compartixen les riberes junt amb els canyars, canyissos, juncs i les jargas o vimeneres.
 
A falta d'un riu, Vallat té dos, ja que rep totes les aigües del Vilafermosa i del Millars, pel seu llit natural i pel túnel de la central hidroelèctrica.
 
Vallat disposa d'una fèrtil horta, ben abastida, per les aigües del riu Vilafermosa. En ella es cultiva una gran varietat d'hortalisses per a consum propi i productes tarongerars.
 
Entre els cultius arboris predominen les garroferes, oliveres i ametlers, característics de la zona termomediterránea o mediterrània càlida.
 
Vallat està privilegiat per les aigües del riu, tant per a l'ús agrícola com per al pati i el bany.
 
El clima mediterrani d'estius secs i calorosos, junt amb una vegetació llenyosa i seca, algunes pràctiques agrícoles i ramaderes que feien del foc una ferramenta, i més recentment les imprudències de persones inconscients o irresponsables, han fet augmentar la freqüència i l'impacte dels incendis forestals, més enllà del que la capacitat natural de regeneració de l'ecosistema mediterrani és capaç de suportar, convé cridar l'atenció sobre eixe perill, ja que com a conseqüència d'ell, cada vegada són menys els paratges on queden bones mostres de la vegetació original, i per això el seu valor ecològic i paisatgístic augmenta dia a dia.
 
A l'abric d'un penya-segat rocós, la vegetació prolifera de mode exuberant, mostrant una diversitat de flora que només troba les condicions idònies per al seu desenrotllament, tal és el cas de “L'Ombria”, on als peus d'un penya-segat de calcari gris, proliferen tots els matisos del verd en bigarrada mescla. Allí podem veure tots els arbres esmentats junt amb gran varietat d'arbustos com l'aladierno o aladern, el ginebre o ginebre, el roser silvestre o gavarrena, el llentiscle (matissa) o llentiscle, el brezco comú o bruc, etc.
 
En el llit del riu, sobretot a partir de la confluència del Vilafermosa amb el Millars, els canyissers i juncs ocupen el lloc dels arbustos allí on l'entollada contínua impedix la vida de les mates llenyoses.
 
Alguns arbustos resulten afavorits pels incendis gràcies a la seua facilitat per a rebrotar de cep, com el coscoll o coscoll, o perquè les seues llavors resistixen les altes temperatures del foc i es dispersen abundantment després dels incendis, és el cas de l'argilaga o argelaga entre els arbustos i els pins entre els arbres.
 
Delimitant el terme de Vallat amb el d'Espadilla, hi ha un paratge de singular bellesa, on l'aigua del Millars s'estanca enfront d'una impressionant Peña Negra.
 
Mereixen una menció especial les plantes aromàtiques i medicinals com el popular poliol, el te de roca, el timó o timonet, la lavanda (espígol) o espigol, la cua de gat, la sajolida o saboritja, la sempreviva o camamilla borda, i molt especialment el romer o romani.
 
Quant a la fauna cal dir que gira majoritàriament al voltant del llit del riu: els peixos característics com el barb, la carpa, l'anguila, etc. i els animals que depenen d'ell per a beure: conills, rabosots, eriçons, torcaces, perdius, tórtores, arrendajos, inclús algun porc senglar, que visita els fruiters de l'horta i deixa la seua empremta inconfusible, junt amb nombrosos passeriformes com les bugaderes, busqueretes, mosquiteres, rossinyols, cagarneres, passerells, verderols, etc. I els innumerables insectes de qualsevol tipus: palometes, borinots, libèl·lules i un llarg etc.
 
Finalment una referència a un nou cultiu associat a l'arbre silvestre més característic de les muntanyes calcàries ibèriques: la carrasca o alzina, que a més de protegir els muntanyes de l'erosió proporcionar llenyes de la millor qualitat i purificar l'atmosfera, en les seues arrels viu associat a ella el fong més car del món: la trufa. En les comarques del Mestrat i Els Ports de Morella, i més recentment en la zona del Toro, Barraques, etc., està prenent un inusitat auge l'explotació ordenada de les carrasques truferas en les zones càlides menys àrides, com algunes parts del terme municipal de Vallat i pobles pròxims.
 
Com veiem l'aparent aridesa i desolació de les nostres muntanyes tanca “secrets” i sorpreses que justifiquen l'interés cap a elles per a les persones amants de la naturalesa i la tranquil·litat, tan escassa en l'afaenat i contaminat món actual.
 
Val la pena conservar-les i evitar la seua degradació, perquè és en el seu estat original com a majors valors alberguen, i la vida d'estes muntanyes és la nostra pròpia vida i el llegat per a les generacions futures.

 

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal